diumenge, 24 d’agost del 2008

India, algunes reflexions...

Es hora de posar-nos seriosos i de fer una mica de balanc dels dies que hem passat en aquest llamp de pais. De parlar de com son tota aquesta colla - que deu nido dels que hi ha i com de be s'entenen - que fan, com viuen, com treballen...

D'entrada dir que crec que no hem vist ni un 1% del pais; pero del que hem vist, la zona del Ladakh (regio de JK Jamu % Kashmir) podem dir que no te res a veure amb la resta de la India del Nord, com Delhi, Agra, Haipur, Varanasi, que son les uniques ciutats que hem visitat. De totes elles ens quedem amb Varanasi, com a ciutat mes acollidora o romantica si se li pot dir aixi... amb els seus 1.200.000 habitants, les seves avingudes son absolutament caotiques com tot India, pero els carrerons estrets son tant encantadors com ha explicat en Pere...

En general la gent ronda pels carrers intentant fer negoci - si no es que estan ajacats en alguna ombra i envoltats de vaques - busquen compradors de teles, clients pels Richaws, siguin amb motor o amb bicicleta, a perseguir clients que entrin al seu restaurant, gent que compri algun suc natural que fan davant teu en questio de segons, gent que arregla sabates, o olles, al mig de carrer.... Ufff i quantes coses que em deixo,

Sorprenent es tambe, la multitud de religions que conviuen plegades, i que sembla que es respectin absolutament, musulmans, hindus, tibetans, siks,.... cascun amb les seves indumentaries, i els seus temples de vegades a tocar l'un de l'altre.

I el menjar? aquest va per la Gloria! Doncs fantastic, si no tens gaires manies i t'agraden les verduretes, l'arros i el pollastre, aixo es el paradis, tot combinadet amb bones especies, generalment picantones o amb gust de curry. A banda, es habitual trobar tota mena de menjar xinesos adaptats a l'estil indi. Per cert, vam trobar un local a Varanasi, que feien pa amb tomaquet i truita de patates, ah i tambe tenien cervesa.... com a casa !!!

Jaume.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Renoi Jaume! has tornat amb unes reflexions coherentíssimes: no me'n se avenir.
Veurem fotos?
Veurem una conferència?
De segur que si, i al final, a l'igual que us va passar en un local de Vanarasi, prendrem tots plegats un bon pa amb tomàquet, truita de patates i unes birretes.

Benvinguts a casa!!!

Salva

Anònim ha dit...

Si us plau, feliciteu la Gemma, que avui en fa quaranta-dos!
Potser te n´havies oblidat, tan lluny de casa? Segur que no!
Per molts anys, per molts anys...
Que tinguis un bon dia i un bon any, en vida meva (i de tots!)
Suposo que ja esteu fent les maletes, ens veiem dilluns? dimarts? Gemma, potser no trobaràs ningú a casa, encara són de vacances a la platja...
Fins aviat,
Marta Planes.

Pep Vivó ha dit...

Benvingudes i benvinguts al nostre petit país.
Els Vivós hem anat seguint, de tant en tant, les vostres aventures i ens queia la bava de sana enveja. Tenim moltes ganes de veure fotos i, com va dir el tiet-presi, estaria bé que féssiu una conferència ben xula al Centre.
Rebeu una forta abraçada del takatu i la resta de família.
Fins aviat,
salut, sort i bon humor.
Pep