dissabte, 16 d’agost del 2008

UN 5000 PER LA MARE I LA BET

Jule!!!,

Ja hem tornat.

Es molt dificil explicar per escrit la "passejadeta", jo prefereixo explicar-ho en directe.

Pero hem quedo amb el dia 12 d'agost. Una bonica coincidencia per un dia molt especial per la familia. Aquest dia vam passar pel coll de 5000 metres!!!. Va per la Mare i per la Bet.

Tots estem be, i apart d'alguna verbena intestinal. Cap problema.

Al final no vam trobar cavalls. Pero vam llogar 4 burriquets molt eixerits. Jo contenta perque vaig pensar que podria anar a pas de "burru", jua, jua, atrapals. L'expedicio anava aixi: en Pere, en Jaume i l'Imma davant, despres els burriquets, els burricaires i els cuiners, (en total 4 secretaris), i finalment una servidora a pas de cargol.

Ara estem a Leh, i ja ho tenim tot lligat per tornar a Delhi amb autobus, el dia 20 si no falla re, jua, jua, serem alla, seguirem confiant amb el gran fill de Buda i que la sort ens acompanyi.

Molt petons a tothom.

PD. Cunyada: Jule, vol dir hola, adeu, gracies... en ladaki

7 comentaris:

Anònim ha dit...

PER FI TENIM NOTÍCIES VOSTRES ! ! !
Cada dia mirant al blog i avui, "voilà", un missatge, i bo. Felicitats a tots i suposo que adjuntareu fotos.
Aquí tot normal. esperant les vostres notícies i aventures.
I tranquils, que la sort del Gran Buda segur que us acompanyarà.
Petons a tots i a totes-

Salva

Anònim ha dit...

Visca, ja començàvem a patir per us havíeu trobat el yeti pel camí, pero ja veiem que us heu troba només un munt de cagarrines !
Nosaltres marxem demà mateix cap a Esterri de Cardós (Pallars Sobirà, per cert, a quina comarca es troba això de Laddakh?), que diuen que ja ha nevat, talment com al petit tibet.
Ànims i fins aviat.

La Glòria pregunta pel menjar. Vol saber si ja has après a cuinar alguna cosa típicament indígena.

Martí, Glòria i Carles.

Anònim ha dit...

Ben tornats a la civilització!
Estic molt contenta que hagueu pogut fer la passejada, objecte d´aquest viatge, sense altres incidents que els gastrointestinals. Ara, a fer turisme ben tranquils, que ja teniu la feina feta!
Ahir vam estar a Barcelona, al mercat de la mel i després a l´Imax, que hi feien una pel·lícula de dinosaures. Em vaig fixar que gairebé tots els venedors dels quioscos del metro fan cara d´indis o de paquistanesos. Deu ser ben dur passar tantes hores tan avall, quan molts deuen haver nascut ben amunt, a les muntanyes que heu vist vosaltres!
Fins aviat, petons.
Marta Planes

Anònim ha dit...

Enhorabona!
Nosaltres ahir també vam veure burriquets, però els de la Mola. Home mira, qui no es conforma es perquè no vol. Allò tampoc és accessible en cotxe, encara que ja ho arribarà a ser.
De les cagarrines, que tal? Sempre teniu l'opció d'un bon tap de suro.
Aquí us esperem perquè ens expliqueu moltes coses i ens ensenyeu moltes fotos.

Apa siau,

Yolanda i la resta de Gilmo

Anònim ha dit...

Jule-endrons!!!! fills de Buda!!!estem tots molt contents de les vostres noticies, per Andorra tambe teniem algun problema intestinal i que? que passa? farem un blog per parlar del tema, i penjarem mes fotos que vosaltres.

Martí, Miquel i Nas

Anònim ha dit...

Desde la impresionant Terrassa, esglesies de Sant Pere, Catedral del Sant Esperit, desert dels carrers a l'agost estem molt contents de que hagueu pujat tant amunt per venerar al Gran Buda i a Shiba i a la seva cosina germana.La Jule de la Pilar diu que per Lisboa tot molt be i l'Ainhoa es va enamorar del Jordi quan el va veure amb corbata.
Aprofiteu i disfruteu els últims dies.
Maurici

Anònim ha dit...

Hola hola campiona. Volem un poster a mida natural teu amb motxilla com el que vas fer d'aquell corredor de motos i que tens per penjar a casa. I jo que pensava que junt al Martí i a la Mercé havíem estat molt a prop del cel quan vam pujar a la caiguda lliure de Port Aventura !!! Aquests 5.000 metros són tot un record guiness inigualable. Estem desitjant una roda de premsa en tota regla amb explicació de detalls. Un petó olímpic molt fort amb pértiga a veure si arriba tant alt.

Jordi