dimarts, 19 d’agost de 2008

LEH-MANALI I LA MARE QUE ELS VA PARIR

19 hores en jeep, per unes pistes infernals. Les vistes collunudes, passant per ports de 4000 i 5000 metres. Si les esquenes aguntan aixo, estem curats de totes les hernies.

Avui passejada per Manali, i a la tarda anem a fer unes quantes hores mes d'autobus fins a Delih, nomes 14 hores.

Ja tenim lligat el bitllet de tren a Veranasi per dema a la nit amb tren-llitera.

Molts petons

La colla de la pessigolla

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí senyor, molt be!!!
Seria bo que a part de fer-nos un audiovisual de tot el què esteu vivint (a no ser que us quedeu per sempre a viure a l'Índia), ens portéssiu un record d'aquestes llunyanes terres, per exemple, unes fustetes o unes pedres recollides a 5000 m d'alçada, que de segur deuen portar sort perquè estan beneïdes pel gran Buda!
Bon viatge i bona estada a Venarasi!

Salva

Anònim ha dit...

Hola de nou!
Veig que la passejada continua a bon ritme. Gemma, si t´has de passar tanta estona en autobusos, trens o taxis que boten, fes una mica de gimnàstica cada matí, amb estiraments suaus de tota l´esquena. Si t´has passat tants dies caminant en alçada, això no et pot fer mandra!
Per Terrassa continuem bé, amb matins de deures de vacances i tardes de parcs i jardins (amb anades puntuals a la piscina o a patinar). Aquest estiu, com que es presentava més tranquil que els dos anteriors, ens hem posat en la batalla del "llegeix i ho entendràs", que amb l´Ainhoa és especialment difícil, perquè "això costa i tu no m´ajudes!". De vegades és per perdre la paciència...
Que veieu moltes coses!
Marta Planes.

Anònim ha dit...

Nois, ens teníeu ansiosos per saber noves vostres!! Però ens n'alegrem molt que estigueu bé i que tot vagi segons el previst. La civilització als 5000m ja ho té això: les comunicacions no acaben d'anar massa fines...Sort dels burros!!!Tot i que amb el panorama que expliqueu dels nous enllaços, sembla que d'aquí res potser els tindrem a l'atur. Si és que no sé on anirem a parar!!!
Per cert, Gemma: jo sempre he tingut la il.lusió de poder veure aquestes moles de muntanyes "en directe". Però com que sé que no sóc tan agosarada com tu i que mai no faré un viatge d'aquesta mena, si-us-plau, fés força fotos per a que en poguem gaudir tots plegats.
Fins aviat i una baraçada a tots. Que la força us segueixi acompanyant...I també Buda, es clar!!

Mercè i Manel