dilluns, 8 de setembre de 2008

PUNT I SEGUIT

Be, després del viatge i amb la calma, és quant puc fer quatre ratlles del que em dona voltes pel cap.
Amb calent i el mateix dia o setmana de ser a Terrassa, diria que l'Índia, deixant apart el trekking, és caótica, bruta, sorollosa i amb molta misèria, i que segurament no hi tornaré mai més. Però passat els dies, encara que aquest país segueix i seguirà caòtic, brut, sorollós i amb molta misèria, crec que m'agradaria molt repetir l'experiència.
Tot i que jo soc una persona molt terrenal i bastant descreguda. Intento respectar, no sempre ho aconsegueixo, totes les creences i religions. M'agrada't molt conèixer les diferents religions, índia, budista, sick, musulmana ... , i m'ha sorprès la bona convivència i el respecte que hi ha entre totes.
El que si puc dir és que no he tingut cap revelació divina, ni il·luminació, ni m'he fet budista, n'hi he tornat de l'Índia canviada, ..., ni ganes.
Em meravella la honestedat de la gent, les ganes d'ajudar i d'explicar coses (això si, de vegades a canvi d'alguna rupia) . M'ho he passat molt be amb els nens, son uns bitxos i llestos com una guineu ..., i m'ha fet pensar i comparar el molt que tenen els meus fills aquí i el poc que tenen els nens allà.
Tot i així, i després de la lliçó d'humilitat i austeritat, d'altra banda forçosa en quasi tot el país, em quedo amb la meva terra, que tot i que som una societat d'accesos i consum, tenim el dret i el deure d'escollir si vivim d'una manera o una altra, i podem educar els nostres fills amb uns valors de respecte, humilitat i austeritat. És molt importat, el fet de que nosaltres podem escollir, ells no poden.
Rellegint això vull afegir que semblo molt pedant amb el que dic, i que jo sàpiga educar be els meus fills i comportar-me d'una manera sana en aquest mal dit "primer mon", ans el contrari, una cosa és la teoria, i l'altra cosa la pràctica. I contínuament entro en el joc del consumisme i el materialisme. Estar clar que el tema espiritual no el porto gens be.
Gemma

dimarts, 2 de setembre de 2008

El viatge no s'ha acabat aquí!

Hola companyes i companys!

Sembla talment que el blog hagi mort just en l'instant en que vam acabar les vacances. Bé, la veritat és que la idea del blog era informar sobre el que anàvem fent per aquell fantàstic país. El dia 25 vam aterrar de nou a terres catalanes. Pel que fa a mi, em va costar molt centrar-me de nou... suposo que també hi va contribuir els 5 dies de diarrea que em van acompanyar en el retorn de l'Índia. Semblava com si tot hagués estat un somni i com si res hagués passat. Però han passat moltes coses que m'agrada reviure tot llegint o mirant fotografies.

La tornada aquí ha estat dolça per un cantó, amb el retrobament de la família i dels amics, i agre per moltes coses a les que m'hauré de tornar a acostumar: la nostra societat. Teòricament, estem en la societat del "benestar", però per moltes coses som tant patètics que em crea una sensació de malestar perquè jo tb em beneficio d'aquesta societat. Quasi tot gira entorn del materialisme mentre que a l'Índia molta cosa gira entorn de l'espiritualitat. Tampoc tenen gaire com per pretendre ser materialistes.

Hi ha molta gent que diu que lo millor de viatjar a paisos com l'Índia és que, quan arribes a casa, valores més el que tens... i a mi m'està passant el contrari.... no és que no valori el que tinc, però trobo a faltar molt el que no tenim!! Amb el temps hem deixat perdre molts valors que encara conserven paisos com l'Índia. S'ha d'anar a l'Índia per retrobar el que no tenim, i no pas el que tenim.

Bé! No m'enrotllo més perquè tampoc estic gaire inspirat!

Una abraçada a tothom!!

diumenge, 24 d’agost de 2008

India, algunes reflexions...

Es hora de posar-nos seriosos i de fer una mica de balanc dels dies que hem passat en aquest llamp de pais. De parlar de com son tota aquesta colla - que deu nido dels que hi ha i com de be s'entenen - que fan, com viuen, com treballen...

D'entrada dir que crec que no hem vist ni un 1% del pais; pero del que hem vist, la zona del Ladakh (regio de JK Jamu % Kashmir) podem dir que no te res a veure amb la resta de la India del Nord, com Delhi, Agra, Haipur, Varanasi, que son les uniques ciutats que hem visitat. De totes elles ens quedem amb Varanasi, com a ciutat mes acollidora o romantica si se li pot dir aixi... amb els seus 1.200.000 habitants, les seves avingudes son absolutament caotiques com tot India, pero els carrerons estrets son tant encantadors com ha explicat en Pere...

En general la gent ronda pels carrers intentant fer negoci - si no es que estan ajacats en alguna ombra i envoltats de vaques - busquen compradors de teles, clients pels Richaws, siguin amb motor o amb bicicleta, a perseguir clients que entrin al seu restaurant, gent que compri algun suc natural que fan davant teu en questio de segons, gent que arregla sabates, o olles, al mig de carrer.... Ufff i quantes coses que em deixo,

Sorprenent es tambe, la multitud de religions que conviuen plegades, i que sembla que es respectin absolutament, musulmans, hindus, tibetans, siks,.... cascun amb les seves indumentaries, i els seus temples de vegades a tocar l'un de l'altre.

I el menjar? aquest va per la Gloria! Doncs fantastic, si no tens gaires manies i t'agraden les verduretes, l'arros i el pollastre, aixo es el paradis, tot combinadet amb bones especies, generalment picantones o amb gust de curry. A banda, es habitual trobar tota mena de menjar xinesos adaptats a l'estil indi. Per cert, vam trobar un local a Varanasi, que feien pa amb tomaquet i truita de patates, ah i tambe tenien cervesa.... com a casa !!!

Jaume.

divendres, 22 d’agost de 2008

REDEU QUE N'ES DE BONIC AIXO!!

Amics, amigues i simpatitznts!!
Molts petonets i abrassades a tot buda i tot shiva i als cristos tambe! Me n'alegro que hagin arribat postaletes a Corbera... en vaig enviar una colla des de Leh, pero just llensar-les a la bustia em diuen... "que fots ruc, que a la guia diu que no llencis les postals a la bustia perque l'obren cada nit per robar els segells!" i jo... snif snif! Un cop que m'ho curro.... Els que no en rebeu sera, o perque realment han robat el segell, o perque aneu canviant de casa cada dos per tres i no tinc la vostra adressa actualitzada.

Pero be... anem al viatge que ja arriba a la seva fi....

Varanasi es guai! Acabo de venir del Ghat (escalinates que baixen al ganges) on cremen els morts i estic tot excitat... riu-te'n de sant joan! Aixo si que son fogarderes!! Aquesta ciutat m'agrada perque es un entremat de carrerons molt estrets per on no poden passar ni cotxes ni rickshaws, cosa que ho fa forsa tranquil.... ara, quan surts d'aquesta zona, passes directament a la jungla de botzines, sorooll, contaminacio... etc... tipic de ciutats indies. Crec que lo pitjor que et pot passar a Varanasi no es que trepitgis una tifa de vaca gegant (que si que passen pels carrerons) sino que ensopeguis amb la tifa! I es que aixo d'anar amb xancletes per una ciutat tant reguarra te el seu morbillo!!

Que mes? Que em vist lo de l'accident... iuiu iuiu.... pero no patiu que ahir una especie de Saddhu em va fer una benediccio i la gracia divina va amb mi, aixi que ens veiem ben aviat (podeu mirar les noves fotos... semblo un saddhu de debo!!)

Molts records a tothom!!! Ens veiem dilluns!! O dimarts... o dimecres... o dijous.... Siauuu!!

dijous, 21 d’agost de 2008

SEGUIM FENT L'INDIU

Hola desde la rivera del Ganges a Veranasi.
Aqui tothom suca, les vaques, les oques, els gossos, els homes i les dones. Total que el caldet es d'un color cafe amb llet. Jo de moment em sembla que puc dir "d'aquesta aigua no en beure".
Gloria, els menjars.... pica, pica, pica...., els arrosso, les pastes, les croquetes. Jo vaig fent, si un dia m'agafa mal de panxa, el seguent faig un arros blanc, o un sandwichs de formatge. El que si es bonissim son els batuts de lassi... (+/- iogurt) de platan, mango, cafe.
Aixo s'acaba, el dilluns a la tarda ens veiem a la Nova fent una canyeta.
Yolanda, ja li pots dir a la teva germana, que la Judit esta OK, avui ens hem trobat passejant pels carrerons de Veranasi. Quina canya!!!!
Be, petons com melons.
Gemma

dimarts, 19 d’agost de 2008

LEH-MANALI I LA MARE QUE ELS VA PARIR

19 hores en jeep, per unes pistes infernals. Les vistes collunudes, passant per ports de 4000 i 5000 metres. Si les esquenes aguntan aixo, estem curats de totes les hernies.

Avui passejada per Manali, i a la tarda anem a fer unes quantes hores mes d'autobus fins a Delih, nomes 14 hores.

Ja tenim lligat el bitllet de tren a Veranasi per dema a la nit amb tren-llitera.

Molts petons

La colla de la pessigolla

dissabte, 16 d’agost de 2008

HO HAVEU VIST?? LA MARE QUE EM VA PARIR!!

Amics, amigues i simpatitzants, increible, pero ens n-hem sortit!! ueee!! I seguim sobre el planning!!
El treking genial! Finalment 7 dies de caminada, dels quals 5 per sobre dels 4.000 metres d-alssada, amb l-ajuda inestimable dels burriquets que vam llogar. Pero no tot han estat flors i violes! Anant cap a Padum vam haver de patir una avaria que ens va fer passar la nit a 4.400 metres d-alssada. Fins l-endema a les 6 del mati no va passar un cotxe que ens va poder fer un pont per arrencar el taxi... tota una aventura! Pero be! Un cop a Padum vam poder contactar amb la gent que ens ha acompanyat durant el trekking i tot ha anat rodo!! El mal d-alssada l-hem dut de conya! B'e... com diu la Gemma, massa coses per explicar aqui el blog.
Jo em sento afortunat d-haver fet un trekking que, tot i ser dels millorets d-aquest planeta, sembla que te els dies comptats. El trekking passa per pobles inaccessibles i que necessites 3 dies de caminada per arribar-hi. Pobles d-arrel tibetana pero separats de Ladakh per cims de 5000 a 6000 metres. Actualment estan obrint carreteres per fer accessibles aquests bonics pobles, i quan aixo s-acabi, tot el panorama canviara i la zona on hem estat deixara de ser de les mes inacessibles del planeta.
Dema posem punt i final a l-etapa del Petit Tibet. A les 5:30 del mati pillem un taxi i anirem a la gompa Ticksey per veure com els monjos fan les oracions matinals. Per la nit ja marxem cap a Delhi i d-alla pitant cap a Varanasi!! Que nostrusenyo ens agafi confessats!!
B'e.... no us explico res mes pk he d-anar cagant llets (i mai millor dit) cap al water! El meu organisme s-ha passat els 7 dies del trekking guardant les sobres alimentaries per si de cas i ara no paro d-anar a evaquar.... diosss!!!!

Apa doncs!!! Molts records amics, amigues i simpatitzants!! A la gent de la colla, merci per anarnos seguint i pels vostres comentaris!! Al club massana, marxeu tranquils de vacances que tornare amb energies renovables... o era renovades? be... potser estic desconnectant massa! ;-)

Siauuuuu!!!!