Doncs si, com diu en Pere de moment - i nomes de moment - esta com una rosa... i la Gemma tampoc es pot queixar perque va amunt i avall pels mercats regatejant als pobres Ladakhis... en canvi la Imma esta mes perjudicada mals de cap i de panxa... i jo va estones que tinc un mal de cap espantos, estem a 3.400 m., alcada que tampoc no es cap disvarat pero al haver arribat amb avio es necessiten normalment un parell o tres de dies d'acliamtacio, per tant que ningu s'esveri.
Ladakh es veritablement un altre mon que no te res a veure amb la resta de la India que hem conegut, ni pudor de pixats, ni masses pidolaires, ni indius que ens atavalen per comprar o per entrar al seu restaurant... tot i aixi espero que quan sortim de Leh la cosa millori encara mes, ja que podem que aqui estem tots els turistes concentrats, i tot son 4x4 i motos amunt i avall, terrasses amb restaurants...
De moment no sembla que puguem penjar mes fotos, com a minim al Ciber que estic ara la connexio va una mica lenta i no deixen fer uploandings... o sigui que haurem d'esperar uns dies a penjar mes fotos!
Apa, seguirem informant dels nostres mals! o millor de les notres millores !
Juleeee
Jaume.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jaumico no en tens ni puta idea!!!!!!!. Mira que tenir aquests malestars. Vigila el Perico que aquest a vegades es despista i encara es quedarà amb una tibetana per aquí. Bé com a cap de l'expedició (les noies no les conec i el Pere és un cas perdut) pensa una vegada amb mi durant la caminadeta (sense mariconades). Vull una nieblans!!!!!, Vull una nieblans!!!!, a no que aquí no ni han. Doncs portem una vaca sagrada o algu. Una abraçada.
Des d'allà però volen estar aquí. El nen.
Publica un comentari a l'entrada