dilluns, 8 de setembre del 2008

PUNT I SEGUIT

Be, després del viatge i amb la calma, és quant puc fer quatre ratlles del que em dona voltes pel cap.
Amb calent i el mateix dia o setmana de ser a Terrassa, diria que l'Índia, deixant apart el trekking, és caótica, bruta, sorollosa i amb molta misèria, i que segurament no hi tornaré mai més. Però passat els dies, encara que aquest país segueix i seguirà caòtic, brut, sorollós i amb molta misèria, crec que m'agradaria molt repetir l'experiència.
Tot i que jo soc una persona molt terrenal i bastant descreguda. Intento respectar, no sempre ho aconsegueixo, totes les creences i religions. M'agrada't molt conèixer les diferents religions, índia, budista, sick, musulmana ... , i m'ha sorprès la bona convivència i el respecte que hi ha entre totes.
El que si puc dir és que no he tingut cap revelació divina, ni il·luminació, ni m'he fet budista, n'hi he tornat de l'Índia canviada, ..., ni ganes.
Em meravella la honestedat de la gent, les ganes d'ajudar i d'explicar coses (això si, de vegades a canvi d'alguna rupia) . M'ho he passat molt be amb els nens, son uns bitxos i llestos com una guineu ..., i m'ha fet pensar i comparar el molt que tenen els meus fills aquí i el poc que tenen els nens allà.
Tot i així, i després de la lliçó d'humilitat i austeritat, d'altra banda forçosa en quasi tot el país, em quedo amb la meva terra, que tot i que som una societat d'accesos i consum, tenim el dret i el deure d'escollir si vivim d'una manera o una altra, i podem educar els nostres fills amb uns valors de respecte, humilitat i austeritat. És molt importat, el fet de que nosaltres podem escollir, ells no poden.
Rellegint això vull afegir que semblo molt pedant amb el que dic, i que jo sàpiga educar be els meus fills i comportar-me d'una manera sana en aquest mal dit "primer mon", ans el contrari, una cosa és la teoria, i l'altra cosa la pràctica. I contínuament entro en el joc del consumisme i el materialisme. Estar clar que el tema espiritual no el porto gens be.
Gemma

dimarts, 2 de setembre del 2008

El viatge no s'ha acabat aquí!

Hola companyes i companys!

Sembla talment que el blog hagi mort just en l'instant en que vam acabar les vacances. Bé, la veritat és que la idea del blog era informar sobre el que anàvem fent per aquell fantàstic país. El dia 25 vam aterrar de nou a terres catalanes. Pel que fa a mi, em va costar molt centrar-me de nou... suposo que també hi va contribuir els 5 dies de diarrea que em van acompanyar en el retorn de l'Índia. Semblava com si tot hagués estat un somni i com si res hagués passat. Però han passat moltes coses que m'agrada reviure tot llegint o mirant fotografies.

La tornada aquí ha estat dolça per un cantó, amb el retrobament de la família i dels amics, i agre per moltes coses a les que m'hauré de tornar a acostumar: la nostra societat. Teòricament, estem en la societat del "benestar", però per moltes coses som tant patètics que em crea una sensació de malestar perquè jo tb em beneficio d'aquesta societat. Quasi tot gira entorn del materialisme mentre que a l'Índia molta cosa gira entorn de l'espiritualitat. Tampoc tenen gaire com per pretendre ser materialistes.

Hi ha molta gent que diu que lo millor de viatjar a paisos com l'Índia és que, quan arribes a casa, valores més el que tens... i a mi m'està passant el contrari.... no és que no valori el que tinc, però trobo a faltar molt el que no tenim!! Amb el temps hem deixat perdre molts valors que encara conserven paisos com l'Índia. S'ha d'anar a l'Índia per retrobar el que no tenim, i no pas el que tenim.

Bé! No m'enrotllo més perquè tampoc estic gaire inspirat!

Una abraçada a tothom!!