divendres, 1 d’agost del 2008

Sobrevivim!!

Amics, amigues i simpatitzants!

Nem a crear una mica de malroll entre poblacions.... A veure... soc lunic que estic viu! Aixo d-anar amb gent de terrassa i de borgonya es un putu atras! Tots tombats al llit amb simptomes de mal dalssada (perdo per la c trencada) menys el Corberenc... Visca Free Corbera!! Somm els millors!!

Be... no em feu gaire cas, eh? que aviat estaran tots brincant i aleshores sere jo el que estara fotut... m-ho veig a venir!!

No se si mes tard sescriura un altre missatge. De fet, avui no podem fer res excepte acostumarnos a l-alssada... i costa! Aixi que potser ens connectem mes tard.

Per si no fos el cas, nomes dir-vos que tot va be. Els simptomes son els t'ipics... una mica d-empanada mental (mes de la que acostumem a dur), cansament, etc...

El lloc on som es una autentica canya. Gent tibetana, de mes bon tracte que els indis, temps excepcional, calor de dia i fred de nit, molt solet, en fi.... crec que hem trobat el parais!!

Apa!! Una abrassada a tothom!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Eeeeeeiiiiiiiiiiiiii
quins contrastos mes intensos, oi
M,imagino que aixó ha de ser impresionant.
Aqui us seguim cada dia, potser som els unics pringats que penquemi la veritat es que fa il.lusio rebre noticies dels que esteu perduts per aquests mons.
Apa seguiu disfrutant i caminant i pujant muntanyes.....
Espero que tothom es posi a to ben aviat
Siauuuuuuuu

Anònim ha dit...

Buenaaaassssssss! Quina enveja, però no pas pel mal de muntanaya, sino per tot el que esteu començant a viure i disfrutar,
Eo que vagi tot molt bé.
Una abraçada
Marta, des de les colònies del molí de Calabuig

Sareta ha dit...

M'encanta Peret seguir-vos per l'Indía, la veritat és que feu una enveja malgrat les merdes del carrer, total, aquí a Corbera anem esquivant les merdes dels gossos i no és tan exòtic.
Vaja que si, que us ho passeu molt bé, jo compagino mirar el blog de les colònies dels nens i el vostre, vaja que estem entretinguts.

Petons a tots i totes.