Es hora de posar-nos seriosos i de fer una mica de balanc dels dies que hem passat en aquest llamp de pais. De parlar de com son tota aquesta colla - que deu nido dels que hi ha i com de be s'entenen - que fan, com viuen, com treballen...
D'entrada dir que crec que no hem vist ni un 1% del pais; pero del que hem vist, la zona del Ladakh (regio de JK Jamu % Kashmir) podem dir que no te res a veure amb la resta de la India del Nord, com Delhi, Agra, Haipur, Varanasi, que son les uniques ciutats que hem visitat. De totes elles ens quedem amb Varanasi, com a ciutat mes acollidora o romantica si se li pot dir aixi... amb els seus 1.200.000 habitants, les seves avingudes son absolutament caotiques com tot India, pero els carrerons estrets son tant encantadors com ha explicat en Pere...
En general la gent ronda pels carrers intentant fer negoci - si no es que estan ajacats en alguna ombra i envoltats de vaques - busquen compradors de teles, clients pels Richaws, siguin amb motor o amb bicicleta, a perseguir clients que entrin al seu restaurant, gent que compri algun suc natural que fan davant teu en questio de segons, gent que arregla sabates, o olles, al mig de carrer.... Ufff i quantes coses que em deixo,
Sorprenent es tambe, la multitud de religions que conviuen plegades, i que sembla que es respectin absolutament, musulmans, hindus, tibetans, siks,.... cascun amb les seves indumentaries, i els seus temples de vegades a tocar l'un de l'altre.
I el menjar? aquest va per la Gloria! Doncs fantastic, si no tens gaires manies i t'agraden les verduretes, l'arros i el pollastre, aixo es el paradis, tot combinadet amb bones especies, generalment picantones o amb gust de curry. A banda, es habitual trobar tota mena de menjar xinesos adaptats a l'estil indi. Per cert, vam trobar un local a Varanasi, que feien pa amb tomaquet i truita de patates, ah i tambe tenien cervesa.... com a casa !!!
Jaume.
diumenge, 24 d’agost del 2008
divendres, 22 d’agost del 2008
REDEU QUE N'ES DE BONIC AIXO!!
Amics, amigues i simpatitznts!!
Molts petonets i abrassades a tot buda i tot shiva i als cristos tambe! Me n'alegro que hagin arribat postaletes a Corbera... en vaig enviar una colla des de Leh, pero just llensar-les a la bustia em diuen... "que fots ruc, que a la guia diu que no llencis les postals a la bustia perque l'obren cada nit per robar els segells!" i jo... snif snif! Un cop que m'ho curro.... Els que no en rebeu sera, o perque realment han robat el segell, o perque aneu canviant de casa cada dos per tres i no tinc la vostra adressa actualitzada.
Pero be... anem al viatge que ja arriba a la seva fi....
Varanasi es guai! Acabo de venir del Ghat (escalinates que baixen al ganges) on cremen els morts i estic tot excitat... riu-te'n de sant joan! Aixo si que son fogarderes!! Aquesta ciutat m'agrada perque es un entremat de carrerons molt estrets per on no poden passar ni cotxes ni rickshaws, cosa que ho fa forsa tranquil.... ara, quan surts d'aquesta zona, passes directament a la jungla de botzines, sorooll, contaminacio... etc... tipic de ciutats indies. Crec que lo pitjor que et pot passar a Varanasi no es que trepitgis una tifa de vaca gegant (que si que passen pels carrerons) sino que ensopeguis amb la tifa! I es que aixo d'anar amb xancletes per una ciutat tant reguarra te el seu morbillo!!
Que mes? Que em vist lo de l'accident... iuiu iuiu.... pero no patiu que ahir una especie de Saddhu em va fer una benediccio i la gracia divina va amb mi, aixi que ens veiem ben aviat (podeu mirar les noves fotos... semblo un saddhu de debo!!)
Molts records a tothom!!! Ens veiem dilluns!! O dimarts... o dimecres... o dijous.... Siauuu!!
Molts petonets i abrassades a tot buda i tot shiva i als cristos tambe! Me n'alegro que hagin arribat postaletes a Corbera... en vaig enviar una colla des de Leh, pero just llensar-les a la bustia em diuen... "que fots ruc, que a la guia diu que no llencis les postals a la bustia perque l'obren cada nit per robar els segells!" i jo... snif snif! Un cop que m'ho curro.... Els que no en rebeu sera, o perque realment han robat el segell, o perque aneu canviant de casa cada dos per tres i no tinc la vostra adressa actualitzada.
Pero be... anem al viatge que ja arriba a la seva fi....
Varanasi es guai! Acabo de venir del Ghat (escalinates que baixen al ganges) on cremen els morts i estic tot excitat... riu-te'n de sant joan! Aixo si que son fogarderes!! Aquesta ciutat m'agrada perque es un entremat de carrerons molt estrets per on no poden passar ni cotxes ni rickshaws, cosa que ho fa forsa tranquil.... ara, quan surts d'aquesta zona, passes directament a la jungla de botzines, sorooll, contaminacio... etc... tipic de ciutats indies. Crec que lo pitjor que et pot passar a Varanasi no es que trepitgis una tifa de vaca gegant (que si que passen pels carrerons) sino que ensopeguis amb la tifa! I es que aixo d'anar amb xancletes per una ciutat tant reguarra te el seu morbillo!!
Que mes? Que em vist lo de l'accident... iuiu iuiu.... pero no patiu que ahir una especie de Saddhu em va fer una benediccio i la gracia divina va amb mi, aixi que ens veiem ben aviat (podeu mirar les noves fotos... semblo un saddhu de debo!!)
Molts records a tothom!!! Ens veiem dilluns!! O dimarts... o dimecres... o dijous.... Siauuu!!
dijous, 21 d’agost del 2008
SEGUIM FENT L'INDIU
Hola desde la rivera del Ganges a Veranasi.
Aqui tothom suca, les vaques, les oques, els gossos, els homes i les dones. Total que el caldet es d'un color cafe amb llet. Jo de moment em sembla que puc dir "d'aquesta aigua no en beure".
Gloria, els menjars.... pica, pica, pica...., els arrosso, les pastes, les croquetes. Jo vaig fent, si un dia m'agafa mal de panxa, el seguent faig un arros blanc, o un sandwichs de formatge. El que si es bonissim son els batuts de lassi... (+/- iogurt) de platan, mango, cafe.
Aixo s'acaba, el dilluns a la tarda ens veiem a la Nova fent una canyeta.
Yolanda, ja li pots dir a la teva germana, que la Judit esta OK, avui ens hem trobat passejant pels carrerons de Veranasi. Quina canya!!!!
Be, petons com melons.
Gemma
Aqui tothom suca, les vaques, les oques, els gossos, els homes i les dones. Total que el caldet es d'un color cafe amb llet. Jo de moment em sembla que puc dir "d'aquesta aigua no en beure".
Gloria, els menjars.... pica, pica, pica...., els arrosso, les pastes, les croquetes. Jo vaig fent, si un dia m'agafa mal de panxa, el seguent faig un arros blanc, o un sandwichs de formatge. El que si es bonissim son els batuts de lassi... (+/- iogurt) de platan, mango, cafe.
Aixo s'acaba, el dilluns a la tarda ens veiem a la Nova fent una canyeta.
Yolanda, ja li pots dir a la teva germana, que la Judit esta OK, avui ens hem trobat passejant pels carrerons de Veranasi. Quina canya!!!!
Be, petons com melons.
Gemma
dimarts, 19 d’agost del 2008
LEH-MANALI I LA MARE QUE ELS VA PARIR
19 hores en jeep, per unes pistes infernals. Les vistes collunudes, passant per ports de 4000 i 5000 metres. Si les esquenes aguntan aixo, estem curats de totes les hernies.
Avui passejada per Manali, i a la tarda anem a fer unes quantes hores mes d'autobus fins a Delih, nomes 14 hores.
Ja tenim lligat el bitllet de tren a Veranasi per dema a la nit amb tren-llitera.
Avui passejada per Manali, i a la tarda anem a fer unes quantes hores mes d'autobus fins a Delih, nomes 14 hores.
Ja tenim lligat el bitllet de tren a Veranasi per dema a la nit amb tren-llitera.
Molts petons
La colla de la pessigolla
dissabte, 16 d’agost del 2008
HO HAVEU VIST?? LA MARE QUE EM VA PARIR!!
Amics, amigues i simpatitzants, increible, pero ens n-hem sortit!! ueee!! I seguim sobre el planning!!
El treking genial! Finalment 7 dies de caminada, dels quals 5 per sobre dels 4.000 metres d-alssada, amb l-ajuda inestimable dels burriquets que vam llogar. Pero no tot han estat flors i violes! Anant cap a Padum vam haver de patir una avaria que ens va fer passar la nit a 4.400 metres d-alssada. Fins l-endema a les 6 del mati no va passar un cotxe que ens va poder fer un pont per arrencar el taxi... tota una aventura! Pero be! Un cop a Padum vam poder contactar amb la gent que ens ha acompanyat durant el trekking i tot ha anat rodo!! El mal d-alssada l-hem dut de conya! B'e... com diu la Gemma, massa coses per explicar aqui el blog.
Jo em sento afortunat d-haver fet un trekking que, tot i ser dels millorets d-aquest planeta, sembla que te els dies comptats. El trekking passa per pobles inaccessibles i que necessites 3 dies de caminada per arribar-hi. Pobles d-arrel tibetana pero separats de Ladakh per cims de 5000 a 6000 metres. Actualment estan obrint carreteres per fer accessibles aquests bonics pobles, i quan aixo s-acabi, tot el panorama canviara i la zona on hem estat deixara de ser de les mes inacessibles del planeta.
Dema posem punt i final a l-etapa del Petit Tibet. A les 5:30 del mati pillem un taxi i anirem a la gompa Ticksey per veure com els monjos fan les oracions matinals. Per la nit ja marxem cap a Delhi i d-alla pitant cap a Varanasi!! Que nostrusenyo ens agafi confessats!!
B'e.... no us explico res mes pk he d-anar cagant llets (i mai millor dit) cap al water! El meu organisme s-ha passat els 7 dies del trekking guardant les sobres alimentaries per si de cas i ara no paro d-anar a evaquar.... diosss!!!!
Apa doncs!!! Molts records amics, amigues i simpatitzants!! A la gent de la colla, merci per anarnos seguint i pels vostres comentaris!! Al club massana, marxeu tranquils de vacances que tornare amb energies renovables... o era renovades? be... potser estic desconnectant massa! ;-)
Siauuuuu!!!!
El treking genial! Finalment 7 dies de caminada, dels quals 5 per sobre dels 4.000 metres d-alssada, amb l-ajuda inestimable dels burriquets que vam llogar. Pero no tot han estat flors i violes! Anant cap a Padum vam haver de patir una avaria que ens va fer passar la nit a 4.400 metres d-alssada. Fins l-endema a les 6 del mati no va passar un cotxe que ens va poder fer un pont per arrencar el taxi... tota una aventura! Pero be! Un cop a Padum vam poder contactar amb la gent que ens ha acompanyat durant el trekking i tot ha anat rodo!! El mal d-alssada l-hem dut de conya! B'e... com diu la Gemma, massa coses per explicar aqui el blog.
Jo em sento afortunat d-haver fet un trekking que, tot i ser dels millorets d-aquest planeta, sembla que te els dies comptats. El trekking passa per pobles inaccessibles i que necessites 3 dies de caminada per arribar-hi. Pobles d-arrel tibetana pero separats de Ladakh per cims de 5000 a 6000 metres. Actualment estan obrint carreteres per fer accessibles aquests bonics pobles, i quan aixo s-acabi, tot el panorama canviara i la zona on hem estat deixara de ser de les mes inacessibles del planeta.
Dema posem punt i final a l-etapa del Petit Tibet. A les 5:30 del mati pillem un taxi i anirem a la gompa Ticksey per veure com els monjos fan les oracions matinals. Per la nit ja marxem cap a Delhi i d-alla pitant cap a Varanasi!! Que nostrusenyo ens agafi confessats!!
B'e.... no us explico res mes pk he d-anar cagant llets (i mai millor dit) cap al water! El meu organisme s-ha passat els 7 dies del trekking guardant les sobres alimentaries per si de cas i ara no paro d-anar a evaquar.... diosss!!!!
Apa doncs!!! Molts records amics, amigues i simpatitzants!! A la gent de la colla, merci per anarnos seguint i pels vostres comentaris!! Al club massana, marxeu tranquils de vacances que tornare amb energies renovables... o era renovades? be... potser estic desconnectant massa! ;-)
Siauuuuu!!!!
UN 5000 PER LA MARE I LA BET
Jule!!!,
Ja hem tornat.
Es molt dificil explicar per escrit la "passejadeta", jo prefereixo explicar-ho en directe.
Pero hem quedo amb el dia 12 d'agost. Una bonica coincidencia per un dia molt especial per la familia. Aquest dia vam passar pel coll de 5000 metres!!!. Va per la Mare i per la Bet.
Tots estem be, i apart d'alguna verbena intestinal. Cap problema.
Al final no vam trobar cavalls. Pero vam llogar 4 burriquets molt eixerits. Jo contenta perque vaig pensar que podria anar a pas de "burru", jua, jua, atrapals. L'expedicio anava aixi: en Pere, en Jaume i l'Imma davant, despres els burriquets, els burricaires i els cuiners, (en total 4 secretaris), i finalment una servidora a pas de cargol.
Ara estem a Leh, i ja ho tenim tot lligat per tornar a Delhi amb autobus, el dia 20 si no falla re, jua, jua, serem alla, seguirem confiant amb el gran fill de Buda i que la sort ens acompanyi.
Molt petons a tothom.
PD. Cunyada: Jule, vol dir hola, adeu, gracies... en ladaki
Ja hem tornat.
Es molt dificil explicar per escrit la "passejadeta", jo prefereixo explicar-ho en directe.
Pero hem quedo amb el dia 12 d'agost. Una bonica coincidencia per un dia molt especial per la familia. Aquest dia vam passar pel coll de 5000 metres!!!. Va per la Mare i per la Bet.
Tots estem be, i apart d'alguna verbena intestinal. Cap problema.
Al final no vam trobar cavalls. Pero vam llogar 4 burriquets molt eixerits. Jo contenta perque vaig pensar que podria anar a pas de "burru", jua, jua, atrapals. L'expedicio anava aixi: en Pere, en Jaume i l'Imma davant, despres els burriquets, els burricaires i els cuiners, (en total 4 secretaris), i finalment una servidora a pas de cargol.
Ara estem a Leh, i ja ho tenim tot lligat per tornar a Delhi amb autobus, el dia 20 si no falla re, jua, jua, serem alla, seguirem confiant amb el gran fill de Buda i que la sort ens acompanyi.
Molt petons a tothom.
PD. Cunyada: Jule, vol dir hola, adeu, gracies... en ladaki
dilluns, 4 d’agost del 2008
Aixo es can pixa !!!
Jo no tinc tant clar que amb el taxista de dema poguem arribar a Padum sense problemes, de moment ja hem tingut un embolic amb el taxista que ens havia de dur directament a Padum, i ara resulta que n'hen d'agafar un altre que primer ens dura a Kargil, i alla el Gran Buda decidira !!!
I tot lligat amb un paio que esperava el conductor del Bus per preguntar-li quin dia i quina hora sortiria el bus cap a Padum, i per aquelles coses s'ha ofert a buscar un taxi que ens hi porti a tots plegats, pagant nosaltres, es clar, i a canvi diu que ens ajudara a buscar els cavalls o burros pel porteig del trekking .... mare de deu senyor!!!
Aixi doncs, si no hi ha mes contratemps dema tot lo dia al taxi, i dema passat repos a Padum i l'endema comencem el famos Treking de Zanskar !!! A partir de dema i fins d'aqui una pila de dies no crec que trobem cap ciber ni res per l'estil, o sigui que s'han acabat els post i les fotos al blog!
Juleeee!
Jaume.
I tot lligat amb un paio que esperava el conductor del Bus per preguntar-li quin dia i quina hora sortiria el bus cap a Padum, i per aquelles coses s'ha ofert a buscar un taxi que ens hi porti a tots plegats, pagant nosaltres, es clar, i a canvi diu que ens ajudara a buscar els cavalls o burros pel porteig del trekking .... mare de deu senyor!!!
Aixi doncs, si no hi ha mes contratemps dema tot lo dia al taxi, i dema passat repos a Padum i l'endema comencem el famos Treking de Zanskar !!! A partir de dema i fins d'aqui una pila de dies no crec que trobem cap ciber ni res per l'estil, o sigui que s'han acabat els post i les fotos al blog!
Juleeee!
Jaume.
SEGUIM FENT L'INDIU
Aquesta gent son rarus, rarus. Ens hem tornat bojos per lligar el transport a Padum. En principi, marxem dema a les 5 del mati. Jua, jua, Jua, (veure escrit d'en Pere).
Ahir va fer una ruta de monestirs. El primer ok, el segon ok, el tercer i el quart ja veureu les fotos de la resta de la colla, jo ja estava una mica rallada de tants budes, i hem vaig quedar a fora, que les vistes estaven prou be. Ahir tant pujar i baixar amb el 4X4 si que vaig tenir mal d'alcada, molt mal de cap tot el dia. Esta fotuda, porta a estar trista, que porta a enyorar al Marti, el Miquel, al Nas i a la familia i als amics i finalment alguna llagrima.
Pero JULE!!!, avui tot molt millor.
Moltes gracies, a tots pels comentaris que aneu deixant. Es com estar a casa.
Be fins la proxima conexio, que pot ser despres del trekking.
Mols petons
Gemma
Ahir va fer una ruta de monestirs. El primer ok, el segon ok, el tercer i el quart ja veureu les fotos de la resta de la colla, jo ja estava una mica rallada de tants budes, i hem vaig quedar a fora, que les vistes estaven prou be. Ahir tant pujar i baixar amb el 4X4 si que vaig tenir mal d'alcada, molt mal de cap tot el dia. Esta fotuda, porta a estar trista, que porta a enyorar al Marti, el Miquel, al Nas i a la familia i als amics i finalment alguna llagrima.
Pero JULE!!!, avui tot molt millor.
Moltes gracies, a tots pels comentaris que aneu deixant. Es com estar a casa.
Be fins la proxima conexio, que pot ser despres del trekking.
Mols petons
Gemma
Patint per sortir de Leh!!
Juleee!!!
Nanons, aixo es un atras! Estem intentant sortir de Leh amb bus, cap a Padum, pero no hi ha manera! Cada persona que preguntem ens diu una cosa diferent, ens hem patejat parades de bus, hem passat plors, penuries i molts nervis... pero s-ha acabat la berbena! Com que el temps corre en contra nostra, hem decidit pillar un jeep que ens recollira dema a les 5 del mati a la Guest House. Es molt complicat perque la gent daqui es molt ambigua. Et diuen, "today at 6 in the afternon surt el bus"... i tu "are you sure??" i llavors et responen "maybe"... Com que maybe?? casum los pedrer!! I encara afegeixen "or tomorrow"... com que tomorrow?? Es impossible... hem donat el cas per perdut!
Aix'i que esperem que dema no falli el puto taxista que ens ha de dur a Kargil, i d-alla cap a Padum! Sembla que ho tenim mig controlat, pero aqui, mes que en cap altre lloc del mon, no pots dir blat fins que esta al sac i ben lligat!!
Apali doncs!!! Petonets i abrassades a tothom!! Moltes gracies als que aneu colaborant amb els vostres missatges! Mencanta saber de vosaltres des del Petit Tibet!!
Pere
Nanons, aixo es un atras! Estem intentant sortir de Leh amb bus, cap a Padum, pero no hi ha manera! Cada persona que preguntem ens diu una cosa diferent, ens hem patejat parades de bus, hem passat plors, penuries i molts nervis... pero s-ha acabat la berbena! Com que el temps corre en contra nostra, hem decidit pillar un jeep que ens recollira dema a les 5 del mati a la Guest House. Es molt complicat perque la gent daqui es molt ambigua. Et diuen, "today at 6 in the afternon surt el bus"... i tu "are you sure??" i llavors et responen "maybe"... Com que maybe?? casum los pedrer!! I encara afegeixen "or tomorrow"... com que tomorrow?? Es impossible... hem donat el cas per perdut!
Aix'i que esperem que dema no falli el puto taxista que ens ha de dur a Kargil, i d-alla cap a Padum! Sembla que ho tenim mig controlat, pero aqui, mes que en cap altre lloc del mon, no pots dir blat fins que esta al sac i ben lligat!!
Apali doncs!!! Petonets i abrassades a tothom!! Moltes gracies als que aneu colaborant amb els vostres missatges! Mencanta saber de vosaltres des del Petit Tibet!!
Pere
dissabte, 2 d’agost del 2008
I jo vaig millorant !!
Avui encara he tingut mal de cap, pero molt millor que ahir ! aixo esta fet, dema estare com una rosa, espero!
Ja hem pogut penjar unes quantes fotos mes.
Anem pitant cap a sopar que ens deuen estar esperant la Gemma i el Perico i ens mataran...
Jaume.
Ja hem pogut penjar unes quantes fotos mes.
Anem pitant cap a sopar que ens deuen estar esperant la Gemma i el Perico i ens mataran...
Jaume.
ESTIC ESTUPENDA
Familia, ni cas al de Corbera, jo tinc el mal d'altitud (alcada, no hi ha c trencada) superat.
Avui he fet una excursioneta jo soleta. I desde el cim d'una muntanyeta m'he fumat un cigarret tot contemplant el paissatge (molt val fet).
Estem intentant lligar les coses pel trekking, i no es facil. De moment dema agafem un jeep i anem a un festival budista al poble del costat. Per penjar fotos tenim problemes, pero, almenys aixi tindrem alguna cosa per explicar i ensenyar quant tornem. Si no vaya gracia.
Es veritat Marta, felicitats a tu, al Maurici i a la Mare quant toqui.
Molt petons a tothom.
Gemma
Avui he fet una excursioneta jo soleta. I desde el cim d'una muntanyeta m'he fumat un cigarret tot contemplant el paissatge (molt val fet).
Estem intentant lligar les coses pel trekking, i no es facil. De moment dema agafem un jeep i anem a un festival budista al poble del costat. Per penjar fotos tenim problemes, pero, almenys aixi tindrem alguna cosa per explicar i ensenyar quant tornem. Si no vaya gracia.
Es veritat Marta, felicitats a tu, al Maurici i a la Mare quant toqui.
Molt petons a tothom.
Gemma
Ja estic be! Jule!
Ep,
Despres d estar tot ahir sense menjar res de res i ajassada al llit, avui m he aixecat com una rosa. Estava arrossegant mal de panxa des de Delhy, i llevar nos a les 2h del mati per anar cap a Leh no em va ajudar gaire. El vol flipant, per sobre l Himalaya i aterrant al mig del no res, tot marron. I de sobte un oassis, com diu en Pere, aixo es el putu paradis.
Estem intentant organtizar el trekking i sembla que la cosa no es tant facil com ens pensavem...i l-altura no ajuda a pensar gaire clar! jeje. Pero vaja, segur que ens en sortim. I mentrestant fem el guiri per aqui, de compres, regatejant, i visitant temples i coses d-aquestes que roden .
Per cert, en Jaumiku avui ha anat al barber!
Us haig de dir que tots estem jugant una mica a titelles amb els ninots que anem fent (= quan anem al wc). O sigui que els de Corbera tambe pringuen una mica, ehheeee!.
Nieblans, em coneixes d un dia a Torello,al festival de cinema. I si, si, tens rao, en Periku s-ha penjat d una preciosa ladaky que esta tot el dia somrient i feinejant al guesthouse on estem aquests dies (que per cert es una canya d hostal!).
Nas: la Gemma s esta portant com una campiona!
Que disfruteu de les fotos que en Jaume esta intentant penjar!
Petons.
Imma
Despres d estar tot ahir sense menjar res de res i ajassada al llit, avui m he aixecat com una rosa. Estava arrossegant mal de panxa des de Delhy, i llevar nos a les 2h del mati per anar cap a Leh no em va ajudar gaire. El vol flipant, per sobre l Himalaya i aterrant al mig del no res, tot marron. I de sobte un oassis, com diu en Pere, aixo es el putu paradis.
Estem intentant organtizar el trekking i sembla que la cosa no es tant facil com ens pensavem...i l-altura no ajuda a pensar gaire clar! jeje. Pero vaja, segur que ens en sortim. I mentrestant fem el guiri per aqui, de compres, regatejant, i visitant temples i coses d-aquestes que roden .
Per cert, en Jaumiku avui ha anat al barber!
Us haig de dir que tots estem jugant una mica a titelles amb els ninots que anem fent (= quan anem al wc). O sigui que els de Corbera tambe pringuen una mica, ehheeee!.
Nieblans, em coneixes d un dia a Torello,al festival de cinema. I si, si, tens rao, en Periku s-ha penjat d una preciosa ladaky que esta tot el dia somrient i feinejant al guesthouse on estem aquests dies (que per cert es una canya d hostal!).
Nas: la Gemma s esta portant com una campiona!
Que disfruteu de les fotos que en Jaume esta intentant penjar!
Petons.
Imma
divendres, 1 d’agost del 2008
Julee des de Leh
Doncs si, com diu en Pere de moment - i nomes de moment - esta com una rosa... i la Gemma tampoc es pot queixar perque va amunt i avall pels mercats regatejant als pobres Ladakhis... en canvi la Imma esta mes perjudicada mals de cap i de panxa... i jo va estones que tinc un mal de cap espantos, estem a 3.400 m., alcada que tampoc no es cap disvarat pero al haver arribat amb avio es necessiten normalment un parell o tres de dies d'acliamtacio, per tant que ningu s'esveri.
Ladakh es veritablement un altre mon que no te res a veure amb la resta de la India que hem conegut, ni pudor de pixats, ni masses pidolaires, ni indius que ens atavalen per comprar o per entrar al seu restaurant... tot i aixi espero que quan sortim de Leh la cosa millori encara mes, ja que podem que aqui estem tots els turistes concentrats, i tot son 4x4 i motos amunt i avall, terrasses amb restaurants...
De moment no sembla que puguem penjar mes fotos, com a minim al Ciber que estic ara la connexio va una mica lenta i no deixen fer uploandings... o sigui que haurem d'esperar uns dies a penjar mes fotos!
Apa, seguirem informant dels nostres mals! o millor de les notres millores !
Juleeee
Jaume.
Ladakh es veritablement un altre mon que no te res a veure amb la resta de la India que hem conegut, ni pudor de pixats, ni masses pidolaires, ni indius que ens atavalen per comprar o per entrar al seu restaurant... tot i aixi espero que quan sortim de Leh la cosa millori encara mes, ja que podem que aqui estem tots els turistes concentrats, i tot son 4x4 i motos amunt i avall, terrasses amb restaurants...
De moment no sembla que puguem penjar mes fotos, com a minim al Ciber que estic ara la connexio va una mica lenta i no deixen fer uploandings... o sigui que haurem d'esperar uns dies a penjar mes fotos!
Apa, seguirem informant dels nostres mals! o millor de les notres millores !
Juleeee
Jaume.
Sobrevivim!!
Amics, amigues i simpatitzants!
Nem a crear una mica de malroll entre poblacions.... A veure... soc lunic que estic viu! Aixo d-anar amb gent de terrassa i de borgonya es un putu atras! Tots tombats al llit amb simptomes de mal dalssada (perdo per la c trencada) menys el Corberenc... Visca Free Corbera!! Somm els millors!!
Be... no em feu gaire cas, eh? que aviat estaran tots brincant i aleshores sere jo el que estara fotut... m-ho veig a venir!!
No se si mes tard sescriura un altre missatge. De fet, avui no podem fer res excepte acostumarnos a l-alssada... i costa! Aixi que potser ens connectem mes tard.
Per si no fos el cas, nomes dir-vos que tot va be. Els simptomes son els t'ipics... una mica d-empanada mental (mes de la que acostumem a dur), cansament, etc...
El lloc on som es una autentica canya. Gent tibetana, de mes bon tracte que els indis, temps excepcional, calor de dia i fred de nit, molt solet, en fi.... crec que hem trobat el parais!!
Apa!! Una abrassada a tothom!!!
Nem a crear una mica de malroll entre poblacions.... A veure... soc lunic que estic viu! Aixo d-anar amb gent de terrassa i de borgonya es un putu atras! Tots tombats al llit amb simptomes de mal dalssada (perdo per la c trencada) menys el Corberenc... Visca Free Corbera!! Somm els millors!!
Be... no em feu gaire cas, eh? que aviat estaran tots brincant i aleshores sere jo el que estara fotut... m-ho veig a venir!!
No se si mes tard sescriura un altre missatge. De fet, avui no podem fer res excepte acostumarnos a l-alssada... i costa! Aixi que potser ens connectem mes tard.
Per si no fos el cas, nomes dir-vos que tot va be. Els simptomes son els t'ipics... una mica d-empanada mental (mes de la que acostumem a dur), cansament, etc...
El lloc on som es una autentica canya. Gent tibetana, de mes bon tracte que els indis, temps excepcional, calor de dia i fred de nit, molt solet, en fi.... crec que hem trobat el parais!!
Apa!! Una abrassada a tothom!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
