dilluns, 4 d’agost del 2008

SEGUIM FENT L'INDIU

Aquesta gent son rarus, rarus. Ens hem tornat bojos per lligar el transport a Padum. En principi, marxem dema a les 5 del mati. Jua, jua, Jua, (veure escrit d'en Pere).

Ahir va fer una ruta de monestirs. El primer ok, el segon ok, el tercer i el quart ja veureu les fotos de la resta de la colla, jo ja estava una mica rallada de tants budes, i hem vaig quedar a fora, que les vistes estaven prou be. Ahir tant pujar i baixar amb el 4X4 si que vaig tenir mal d'alcada, molt mal de cap tot el dia. Esta fotuda, porta a estar trista, que porta a enyorar al Marti, el Miquel, al Nas i a la familia i als amics i finalment alguna llagrima.

Pero JULE!!!, avui tot molt millor.

Moltes gracies, a tots pels comentaris que aneu deixant. Es com estar a casa.

Be fins la proxima conexio, que pot ser despres del trekking.

Mols petons

Gemma

Patint per sortir de Leh!!

Juleee!!!

Nanons, aixo es un atras! Estem intentant sortir de Leh amb bus, cap a Padum, pero no hi ha manera! Cada persona que preguntem ens diu una cosa diferent, ens hem patejat parades de bus, hem passat plors, penuries i molts nervis... pero s-ha acabat la berbena! Com que el temps corre en contra nostra, hem decidit pillar un jeep que ens recollira dema a les 5 del mati a la Guest House. Es molt complicat perque la gent daqui es molt ambigua. Et diuen, "today at 6 in the afternon surt el bus"... i tu "are you sure??" i llavors et responen "maybe"... Com que maybe?? casum los pedrer!! I encara afegeixen "or tomorrow"... com que tomorrow?? Es impossible... hem donat el cas per perdut!

Aix'i que esperem que dema no falli el puto taxista que ens ha de dur a Kargil, i d-alla cap a Padum! Sembla que ho tenim mig controlat, pero aqui, mes que en cap altre lloc del mon, no pots dir blat fins que esta al sac i ben lligat!!

Apali doncs!!! Petonets i abrassades a tothom!! Moltes gracies als que aneu colaborant amb els vostres missatges! Mencanta saber de vosaltres des del Petit Tibet!!

Pere

dissabte, 2 d’agost del 2008

I jo vaig millorant !!

Avui encara he tingut mal de cap, pero molt millor que ahir ! aixo esta fet, dema estare com una rosa, espero!

Ja hem pogut penjar unes quantes fotos mes.

Anem pitant cap a sopar que ens deuen estar esperant la Gemma i el Perico i ens mataran...

Jaume.

ESTIC ESTUPENDA

Familia, ni cas al de Corbera, jo tinc el mal d'altitud (alcada, no hi ha c trencada) superat.
Avui he fet una excursioneta jo soleta. I desde el cim d'una muntanyeta m'he fumat un cigarret tot contemplant el paissatge (molt val fet).

Estem intentant lligar les coses pel trekking, i no es facil. De moment dema agafem un jeep i anem a un festival budista al poble del costat. Per penjar fotos tenim problemes, pero, almenys aixi tindrem alguna cosa per explicar i ensenyar quant tornem. Si no vaya gracia.

Es veritat Marta, felicitats a tu, al Maurici i a la Mare quant toqui.

Molt petons a tothom.

Gemma

Ja estic be! Jule!

Ep,

Despres d estar tot ahir sense menjar res de res i ajassada al llit, avui m he aixecat com una rosa. Estava arrossegant mal de panxa des de Delhy, i llevar nos a les 2h del mati per anar cap a Leh no em va ajudar gaire. El vol flipant, per sobre l Himalaya i aterrant al mig del no res, tot marron. I de sobte un oassis, com diu en Pere, aixo es el putu paradis.

Estem intentant organtizar el trekking i sembla que la cosa no es tant facil com ens pensavem...i l-altura no ajuda a pensar gaire clar! jeje. Pero vaja, segur que ens en sortim. I mentrestant fem el guiri per aqui, de compres, regatejant, i visitant temples i coses d-aquestes que roden .

Per cert, en Jaumiku avui ha anat al barber!

Us haig de dir que tots estem jugant una mica a titelles amb els ninots que anem fent (= quan anem al wc). O sigui que els de Corbera tambe pringuen una mica, ehheeee!.

Nieblans, em coneixes d un dia a Torello,al festival de cinema. I si, si, tens rao, en Periku s-ha penjat d una preciosa ladaky que esta tot el dia somrient i feinejant al guesthouse on estem aquests dies (que per cert es una canya d hostal!).

Nas: la Gemma s esta portant com una campiona!

Que disfruteu de les fotos que en Jaume esta intentant penjar!

Petons.

Imma

divendres, 1 d’agost del 2008

Julee des de Leh

Doncs si, com diu en Pere de moment - i nomes de moment - esta com una rosa... i la Gemma tampoc es pot queixar perque va amunt i avall pels mercats regatejant als pobres Ladakhis... en canvi la Imma esta mes perjudicada mals de cap i de panxa... i jo va estones que tinc un mal de cap espantos, estem a 3.400 m., alcada que tampoc no es cap disvarat pero al haver arribat amb avio es necessiten normalment un parell o tres de dies d'acliamtacio, per tant que ningu s'esveri.

Ladakh es veritablement un altre mon que no te res a veure amb la resta de la India que hem conegut, ni pudor de pixats, ni masses pidolaires, ni indius que ens atavalen per comprar o per entrar al seu restaurant... tot i aixi espero que quan sortim de Leh la cosa millori encara mes, ja que podem que aqui estem tots els turistes concentrats, i tot son 4x4 i motos amunt i avall, terrasses amb restaurants...

De moment no sembla que puguem penjar mes fotos, com a minim al Ciber que estic ara la connexio va una mica lenta i no deixen fer uploandings... o sigui que haurem d'esperar uns dies a penjar mes fotos!

Apa, seguirem informant dels nostres mals! o millor de les notres millores !

Juleeee

Jaume.

Sobrevivim!!

Amics, amigues i simpatitzants!

Nem a crear una mica de malroll entre poblacions.... A veure... soc lunic que estic viu! Aixo d-anar amb gent de terrassa i de borgonya es un putu atras! Tots tombats al llit amb simptomes de mal dalssada (perdo per la c trencada) menys el Corberenc... Visca Free Corbera!! Somm els millors!!

Be... no em feu gaire cas, eh? que aviat estaran tots brincant i aleshores sere jo el que estara fotut... m-ho veig a venir!!

No se si mes tard sescriura un altre missatge. De fet, avui no podem fer res excepte acostumarnos a l-alssada... i costa! Aixi que potser ens connectem mes tard.

Per si no fos el cas, nomes dir-vos que tot va be. Els simptomes son els t'ipics... una mica d-empanada mental (mes de la que acostumem a dur), cansament, etc...

El lloc on som es una autentica canya. Gent tibetana, de mes bon tracte que els indis, temps excepcional, calor de dia i fred de nit, molt solet, en fi.... crec que hem trobat el parais!!

Apa!! Una abrassada a tothom!!!