dilluns, 8 de setembre de 2008

PUNT I SEGUIT

Be, després del viatge i amb la calma, és quant puc fer quatre ratlles del que em dona voltes pel cap.
Amb calent i el mateix dia o setmana de ser a Terrassa, diria que l'Índia, deixant apart el trekking, és caótica, bruta, sorollosa i amb molta misèria, i que segurament no hi tornaré mai més. Però passat els dies, encara que aquest país segueix i seguirà caòtic, brut, sorollós i amb molta misèria, crec que m'agradaria molt repetir l'experiència.
Tot i que jo soc una persona molt terrenal i bastant descreguda. Intento respectar, no sempre ho aconsegueixo, totes les creences i religions. M'agrada't molt conèixer les diferents religions, índia, budista, sick, musulmana ... , i m'ha sorprès la bona convivència i el respecte que hi ha entre totes.
El que si puc dir és que no he tingut cap revelació divina, ni il·luminació, ni m'he fet budista, n'hi he tornat de l'Índia canviada, ..., ni ganes.
Em meravella la honestedat de la gent, les ganes d'ajudar i d'explicar coses (això si, de vegades a canvi d'alguna rupia) . M'ho he passat molt be amb els nens, son uns bitxos i llestos com una guineu ..., i m'ha fet pensar i comparar el molt que tenen els meus fills aquí i el poc que tenen els nens allà.
Tot i així, i després de la lliçó d'humilitat i austeritat, d'altra banda forçosa en quasi tot el país, em quedo amb la meva terra, que tot i que som una societat d'accesos i consum, tenim el dret i el deure d'escollir si vivim d'una manera o una altra, i podem educar els nostres fills amb uns valors de respecte, humilitat i austeritat. És molt importat, el fet de que nosaltres podem escollir, ells no poden.
Rellegint això vull afegir que semblo molt pedant amb el que dic, i que jo sàpiga educar be els meus fills i comportar-me d'una manera sana en aquest mal dit "primer mon", ans el contrari, una cosa és la teoria, i l'altra cosa la pràctica. I contínuament entro en el joc del consumisme i el materialisme. Estar clar que el tema espiritual no el porto gens be.
Gemma